La justícia gratuïta és el dret que estableix l’article 119 de la Constitució espanyola de disposar d’una justícia gratuïta en els termes que la llei disposi. Per garantir el compliment d’aquest precepte constitucional, la Llei 1/1996, de 10 de gener, determina el contingut del dret d’assistència jurídica gratuïta.
Poden sol·licitar el reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta les persones físiques després d'haver presentat el model d'imprès normalitzat. A la sol·licitud, s'hi ha d'annexar diversa documentació per acreditar la insuficiència de recursos per litigar.
Per tal d'accedir al dret, les persones físiques que no tinguin patrimoni suficient han d'acreditar uns recursos i ingressos anuals bruts de la unitat familiar que, d’acord amb el que estableix l'article 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, modificada pel Reial decret llei 3/2013, no superin els següents llindars de l'IPREM (indicador públic de rendes d'efectes múltiples) en funció dels membres que formen la unitat familiar de la persona sol·licitant.
Llindar per accedir a la justícia gratuïta en còmput anual:
| Membres de la unitat familiar | Un | Dos o tres | Quatre o més |
| 2 IPREM | 2,5 IPREM | 3 IPREM | |
| 14400,00 € | 18000,00 € | 21600,00 € |
Excepcionalment, també hi poden accedir aquelles persones que no superin el quíntuple de l’IPREM (36000,00 €), sempre que acreditin alguna de les circumstàncies que estableix l'article 5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta. D'acord amb l'article 4 de la mateixa Llei, per valorar l'existència de patrimoni suficient, s'ha de tenir en compte la titularitat de béns immobles sempre que no constitueixin l'habitatge habitual de la persona sol·licitant, així com els rendiments de capital mobiliari.
D'altra banda, també poden sol·licitar el dret les persones jurídiques que determina la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta (associacions d'utilitat pública i fundacions inscrites en el registre administratiu corresponent), sempre que, sense tenir patrimoni suficient, el resultat comptable de l’entitat en còmput anual sigui inferior al triple de l’IPREM (21600 €).
El dret d'assistència jurídica gratuïta inclou, entre altres prestacions, la designació d'un advocat d'ofici (i d'un procurador d'ofici quan la seva intervenció sigui preceptiva), l'exoneració de drets notarials i l'assessorament i l'orientació gratuïts, previs al procés judicial, a qui pretengui demanar la tutela judicial dels seus drets i interessos, quan l'objectiu sigui evitar el conflicte processal o analitzar la viabilitat de la pretensió. Per complir aquestes previsions, els col·legis d'advocats han creat, amb el suport del Departament de Justícia, el Servei d'Orientació Jurídica (SOJ) per als ciutadans que ho sol·licitin.
Una altra de les prestacions derivades del reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta és el que fa referència a la mediació en l'àmbit del dret privat, d'acord amb el que estableix la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat.
Cal dirigir-se prèviament al Servei d'Orientació Jurídica (SOJ), un servei públic i gratuït d'atenció personalitzada i de caràcter presencial que té com a finalitats proporcionar un primer consell orientador sobre el tema plantejat pel ciutadà i informar sobre la viabilitat d'acudir als tribunals i de recórrer a les vies alternatives de resolució de conflictes. Els ciutadans són atesos per un advocat adscrit al servei. Per tal d'oferir una millor atenció, les consultes són presencials. Es pot obtenir dia i hora de consulta:
El col·legi té el certificat del sistema de gestió de qualitat conforme a la norma UNE-ISO 9001, des del 06/02/2012, per a les activitats de:
.jpg "Banc de Sabadell")
© Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic (ICAVIC) - Plaça Miquel de Clariana, 2 1r 08500 VIC Telf. 93 889 33 43
